Skip to main content

Full text of "!Dos milions! : zarzuela en un acte y en prosa"

See other formats


3'<T3 



DOS ilLIOiS, 



ZABZUELA 



EN XJIV ACTE Y EN FEtOSA.. 



BARCELONA 

ARCHIVO CENTRAL LIRICÒ-DRAMATICO 

DE RAFAEL RIBAS, 
Calle de la Union, número 5,-3.* 

1872 



<b 



PRODÜCCIONES CASTELLANAS 



-♦»- 



EN UN ACTO. 



Amor con amor se paga. 
Casarse por carambola. 
El abrazo de Vergara. 
El noveno mandamiento. 
El pano de lagrimas. 
El santó al cielo. 
El ultimo toque. 
La esquela de muerto. 
La \irlud de mi mujer. 
La muerte incivil. 
Lucrecia Borgia. 
Los bufos y el can-can. 
Los informes. 



Ojo alerta. 

Paciibio. 

Para aprender, la aficion. 

Por no tener pantalones. 

Por una cita. 

Refugium pecatorum, 

Treinta y siete cuadros. 

Saldo decuentas. 

Si bablarà. 

ün marido de lance. 

Una mala nocbe. 

Una prueba. 

Un parte telegràfico. 



Amor comunista. 
El capitan Carlota. 



EN DOS ACTOS. 



Fruta del siglo. 
La última pena. 



EN TRES MAS ACTOS. 



Cosao del mundo. 

ElangeldelaCaridad. 

El Castillo de San Daniel, 

El rosario de la aurora. 

El sitio de Barcelona. 

El ultimo \àstago. 

El vino de Valdepenas. 

Fray Patricio ó la màscara del crímen 

Hermanas del corazon. 

La boda del conde Raçp. 

La ca^atina de la Sonàmbula. 

La familia de D. Luis. 

La fuerza de la conciencia. (Arreglo 

del senor Grifell.) 
La gitana de Muley-Asem. 



La inquisicion de Barcelona. 

La octava maravilla. 

Luchas tilànicas. 

La Venganza, (2* parte de D. Juan 
de Serrallonga. 

Los màrtires del pueblo. 

Los siete dol ores de Maria Santi si- 
ma. (Música.) 

Pobres y ricos ó la bruja de Madrid. 

Rafael ó laFornarina. 

Siempre ó las mujeres de màrmol. 

Una herència en Córcega. 

Viriato ó el libertador de Espana. 

Yoel rey. 



ZARZUELAS 



Las modistas de Madrid, 1 acto. (Le- 

tra y música- 
Los brillantes de la novia, 1 acto. 



(Letra y música.) 
Maria Antonieta, 1 acto. (Letra y 
música.) 



-^=*C^5Si?°°P*«*- 



S MILIONS! 



ZARZÜELA 



EJN TJIS ACXE2 Y EIV PROSA, 



DE 



D. ISIDRO LLAURADÓ 



MUSICA 



DB 



DON JOSEPH RIBERA. 



»vwWWWOi « 



BARCELONA 

IMPRÈNTA DE SALVADOR MANERO, 

RONDAl del .^ORTH, MJM. 128. 



1872. 



Digitized by the Internet Archive 
in 2013 



http://archive.org/details/dosmilionszarzueOOribe 



A ®. €0if«EAf €BhBMÈ, 



Escrigins una pes?a — iPer quan? — Per dissapte. — Això era 
dilluns. Recordant una comèdia de E. About, vaig escriure això. 
Si 'h serveix ho prenan; sinó ho deixan.La luèva feyna ja està 
llesta. Ara vostè coniponguis com puga ab la Enriqueta y la Pe- 
peta, y tols junts prènguinne la bona voluntat. — S. S. 

Agost 1872. 

I. LI. 



REPARTIMENT. 



PERSONATGES. ACTORS. 

TANA D.' Enriqueta Alemanï DE Molla. 

DIONISSIA. . . » Pepeta Mateu. 

lluís D. CoNRAT Colomé. 

Porter. . . . D. N. N. 



La escena contemporàiK^a. 



6 TC 0S5 



La propietat de aquesta producció pertany à son autor y ningú 
sens son permís podrà representaria, traduhirla, ni alterar son 
títol, acullintse pera fer \aler sons drets à la Uey YÍgent de 
teatros. 

Los comissionats del ARXIU CENTRAL LIRICH-DR AM ATICH, son 
los qui tenen 1' encàrrecli de cobrar los drets de representació de 
aquesta obra. 



ACTE ÓmCB. 



rala blanca. Porla al f oro que obra cap dins de la escena. Una 
laula blanca, una tauleta de treballar, cadiras y un niirallet à 
la esquerrà demunt de una altre taula. Tot mòlt sencili. 



ESCENA PRIMERA. 

TANA. 

(Fent ungorro.) [Gran mal se 'n fan de serbo- 
Tiicas! Ab tots aquets flochs y llassos també jo 
ho fóra. [Se posà H gorro y 's mira al mirall.) 
^No que si? [Tirantse un petó.) \Mucïio\ {Tra- 
yentsel.) ^\, estem bè per gasta barret, y tenim 
que viure en un quint pis sola teulada com las 
aurenetas, del que estem desdonadas fa més de 
milj any; y '1 que ^ns faran desocupà avuy si 
no paguem un trimestre!— iQue 's burro això 
de pagà trimestre! — jAy Dionissia! Si no portas 
tela, no sé pas de que farem mànegas. [Pausa.] 
jVà, va, và! No vuy capíicarme. Cantem, can- 
tem, que qui canta 'Is mals espanta. 

MÚSICA. 

Ja no més falta una cinta, 
ja no més falla una flor: 
La cintela n' es morada 
y la flor un viole groch. 

La, laralà • - 

de la violeta, 

la laralà 

viola de oló. 



Moltas volen dur sombrero 
mes jo vull dur mocador, 
que 4 sombrero fa francesa 
y jo sò filla delBessós. 

La, laralà, 

no vull dúr sombrero, 

la, laralà 

jo vull mocadó. 

PARLAT. 

ESCENA II. 

TANA, DIONiSSIA. 

DIGNIS. Sí, si ; ja pots canta. Com las cosas van tanl 
bè. 

TANA. iQué por las? 

DIGNIS. Closcas. 

TANA. ïórnalas al molí que no son nostras. 

DIGNIS. La madame... que no n' hi ha de cuits. 

TANA. Donchs llavors, no *ns queda mès quefé, que 
desocupà 4 pis. 

DIGNIS. lAy!... A mi tant que m' amohina això de 
trasmudà 4s trastos. 

TANA. Això ray, dónals. Per lo que valen... 

DIGNIS. Si; tot calent cocíi. 

TANA. No 'm parlis de coca, que encara estich de- 
juna. 

DIGNIS. Ja fan bè de dirte Felissa. Tu tot lè ho prens 
rient. 

TANA. Ay donchs, ^qué vols que plori? Després tin- 
dria 'Is ulls vermells com un cunill porqui, y 
ja veus noya que d' aquestos... Dèu nos ne dó. 

DIGNIS. Malaguanyats. Pe 'I que H serveixen... 

TANA. jAy, ay! Per veure y per mirà. 

DIGNIS. No ho crech pas. Perquè si això fós, haurias 
vist que H convenia Mr. Agusto. 

TANA. iQui vols dí? jAquell francès que venia re- 
llotjesl... Fuig dona. Era massa bonich. Si 
semblava un figurin. 

DIGNIS. Tant que 's volia casà ab tú. 

TANA. iCasàl Y à mi que me cuenla usíed. (Canta.) 
Mès m' hauria estimat lo teu sargento de 'n 
Targarona q-u' es lot lo qu' es pot di. 

DIGNIS. ^Qué 'n tens que dí del mèu Rafel? 

TANA. Res. No H dich que primé 'm casaria ab ell 
qu' ab el mussiú. 



9 

DiONis. ;AyI quant penso que tenim de fé el pa- 
quet... 

TANA. No i' hi amohinis dona. Vetaqui la venlatje de 
no teni res. Jo en posantme la mantellina, ja 
duch la calaixera à la esquena. 

DiONis. ^Y ahont anem si 'ns trehuen de casa? 

TANA. lAhl Jo ja ho tinch pensat. Me poso per ma- 
jordona. 

DioNis. iDg un organista? 

TANA. jPts! jTot seguit! Me faria manxà 1' orga. 

DIGNIS. Quant penso que avuy à las dotse... 

TANA. ^Y he, qué? Tot just son las deu, encara te- 
nim duas horas de coll. 

DIGNIS. ^Y potsé 't pensas que mentras tant plourà 
ílor de ginesta? 

TANA. iQui sab!,.. De vegadas plouhen figas. — Es- 
colta. Un dia... me 'n recordo com si fos 
avuy. (Encara tenia parèl Eram vuit al vol- 
tant de una taula y per tots vuit un sol plat 
de patalas. Lo pare... sempre me 'n recorda- 
ré, 'ns miraba à nosaltres... miraba 4 plat... 
y deya que no tenia gana. [Pobret parèl La 
madrastra acababa de distribuirnos la racció 
de natas y clatalladas y à mi aquell dia m* 
havia tocat racció doble; però ab tot no habia 
. perdut la gana y 'm menjaba las patatas sala- 
das ab llagrimas, que H dich que eran d' allò 
mès bonàs. Tot d' un plegat... entra 4 carté 
ab una carta de Amèrica. 

DIGNIS. Ja la veig. D' un oncle. 

TANA. Endevinacla. Era del oncle Tano Mercader, 
que va marxar à Califòrnia à buscà or. Lo 
pare obra la carta... 

DIGNIS. Y cauhen dos ó tres billets de mil duros. 

TANA. Si, llunas van crure. L' oncle demanaba dos 
mil rals. 

DIGNIS. lEnvià diners à Califòrnia! jQuina bestiesal 
Això si que hauria sigut pitjor que tirà ai^ua 
à mar. 

TANA. Donchs perquè vegis lo que era '1 pare. Lo 
gran se va fer soldat de las doblas y se li 
van envià 'Is cent duros. lAhl però 1' oncle 
Tano và contestà, que si algun dia feya fortu- 
na, que se 'n recordaria de la seva fiola Tana. 

DIGNIS. |Tana! No 't vnlgas di Tana que fa bleda. 
<f,Y esperas la fortuna del oncle per pagà la 
casa? Donchs si 1' amo no té cap mès candela 
per anarsen al llit... 



TANA. Tè. Ves à portarlo y potsé U daran llum. {Do- 
nanlli H sombrero. 

DiONis. Y veshi tú. 

TANA. Si à mi ja sabs que no m' agrada surti de ca- 
sa. Després fa algun temps que 'Is homens se 
han tornat mès desvergonyitsl iDiliuen unas 
cosotasl... jY miran d' una manera!... 

DIGNIS. Si: potsé se 't volen menjà. 

TANA. L'aitre dia un pollo 'm va dí caramelet de C.r- 
pus y 'm va pendre un clavell que duya aqui; 
[Senyala H pit) però no va anà à Roma per la 
penitencia. Li vaig donà una bofelada... ipafl 
[La venta à Dionissia.) 

DiONis. |Ay carat! Noya que H sol vení. iJa 't dich 
qu' ets bona per bisbel Quin modo de con- 
firmà! 

TANA. Que vols que H digui. No m' agrada que 'Is 
homens me segueixin. 

DiONis. Ay donchs, à mi sí. Y ara fà temps que he 
pescat un jove... [Ay filla! Ja 't dich que s' 
ho val. Jo deixo que 'm segueixi y que 'm 
digui bonica, hermosa... 

TANA. íA tú? 

DIGNIS. Si, dona, si. jLi faig fé unas passejadas!... 

TANA. <í,Y si ho sab lo sargento? 

DIGNIS, ^En Rafel? Prou feyna lè ab los carljstas. 
^Qué 't pensas qu' es poch guapo? 

TANA. ^Lo sargento? 

DIGNIS. No; aquet jove. 

TANA. Rè, dona, ja 'I veurem d' aprop. 

DiGNts. Vaja, ves à porlà 'I sombrero à la coronehi. 
Polsé tú tindràs la sort de Ireureli las disset 
pesselas que 'ns déu. iMiral qu' es cuenlol 
Sempre: nVuelva V. manana^ mielva V. ma- 
riana, ■» y aquet manana no vé may. 

TANA. [Posantse H vel.) Vaja donchs. Adéu. 

DIGNIS. jAhl Tot caminant ves si Irobaspis. 

TANA. Rueno. 

DIGNIS. Tú; y procura que hi hagia aygua de font. 

TANA. Ré. 

DIGNIS. Y gas. 

TANA. Y porté y colxería y escala de màrmol y que 

costi sis pesselas y que no 's cobri à la ade- 

lanlada. ^No es això? 
DIGNIS. Just. Adéu. 



44 



ESCENA III. 
DIONISSIA. 

;AaahI {Badalla.) Eslich, quel' anima *m pen- 
ja. Es un fàstich que aquí no s' estili con- 
vidà a dinà. A Fransa es un gust. Allí tot- 
hom convida. Per un Ires y no res. Made- 
moiselle voulez vous dejuné, y una admet... 
y esmorsa. Quan hi vàrem anà ab la Madame 
per la exposició, hi va habé dia que vaig es- 
morsa cinch vegadas. Vagi per avuy que 'm 
tindré de menjà una canso. Comensem à parà 
taula 

MÚSICA. 

Yo quiero que bien me quieraa, 
yo quiero que bien me mimen, 
yo quiero que se me arrimen 
los pollos de calidad. 

Yo tengo un novio 
íjue es coníitero 
me dà merengues 
y caramelos, 
muchos remuchos 
;Que ricos son 
los caramelos 
de Juan de Dios! 
Rechupo chupo 
àmas chupar. 
Juanito mio 
por Dios piedad. 

Un pollo me dijo un dia 

contigo me casaré; 

y yo le dije al pollito. 

Y à mi que me cuenta us tedi [Ab sorna.) 

Yo tengo un novio 
qu' es coníitero, 
me dà merengues 
y caramelos 
muchos remuchos... 
iQue ricos son 



12 



los carameíos 
de Juan de DiosI 

Rechupo y chupo 
a mas chupar 
Juaiiito mio 
por Dios, piedad. 
lAy ay, que rico, 
que rico estàl 
Me dan mareos... 
no puedo mas. 



LLETRA. 

iPican.) iQui hi ha? Endevanl. Entrin. 
ESCENA IV. 
DIONISSIA, lluís. 

Dignis. lEll! 

lluís. jElIa! 

DIGNIS. iQué volia? Vaja es mès guapo qu' en Rafel. 

lluís. M' han dit que aquet pis estaba per llogà y 
venia a péndrer vistas. 

DIGNIS. Es veritat; però no '1 desocuparem fins al 
mitj dia. 

lluís. lAy! Jo voldria que aquet mitj dia no arribés 
may mès. 

DiONiS. iBoI 

lluís. iOh si que ho fóra bó! iSeria tant ditxós enpo- 
dé passà la vida al costat sèu! 

dignis. (Vaja, confessem que val cent cops mès que 
'1 sargento.) Però si jo casi no 4 conech? 

lluís. iQue no *m coneix! Y fa vuit dias que la se- 
gueixo con la sombra al cos, com 1* iman al 
acer. Vuit dias que visch de la seva vid a, vuit 
dias que li vaig derrera per trobar una ocasió 
de posarme als seus peus y dirli... [Dionisia 
badalla.) [Ay, senyoretal perdoni. ^Qué polsé 
avuy no ha esmorsal? 

dignis. No senyo. 

lluís. jY qu' es cert que las montanyas no 's tro- 
ban, però si duas personas que no han es- 
morsat! — Senyoreta; 'm vol permetre que 4 
fassi pujà del restaurant. 

dignis. PeroDon... — ^La seva gràcia? 



43 

lluís. iOhl,'n tincli moltas. Vegi que tal, 'm dich 

Graciós. 
DiONis. Donchs à mi no me 'n fa gayre. 
lluís. No li fa gràcia (fue un home esmorsi y li digui: 

Senyoreta, vol ferme I' obsequi de acom- 

panyarme? 
DiONis. Vaja, això es una broma de mòlt mal ge- 
nero. 
lluís. Donchs es una broma que 's permet tothom 

diàriament. 
DIGNIS. Senyor Graciós. Aquí es à casa meva. 
LL-tiis. Però d' aqui à una hora potsé meva. Miris, 

las onze y Ae{i.{Traent lo reUotje.) 
DIGNIS. iQuina repeliciól Yaja, val deu cops mes que 

'1 cilindro de *n Rafel. 
lluís. A mès de que; afiguris que 'm té à despesa y 

ja veu que això no tindria res de particular. 
DIGNIS. Jo no sé si dech... 
lluís. No senyora, no; no 'm déu res. 
DIGNIS. Y parlant de esmorsà me ha despertat la gana. 
lluís. Dicti. [Trayent lo carnet.) 
DIGNIS. <í,Qué vol que dicti? 
lluís. La llista. 
DIGNIS. lOh, això mayl Jo 'm contentaré ab lo que 

vostè bonament me dongui. 
LLUÍS. Miris que 'm té ab la Uapidera als dits. 
DIGNIS. \\Si^\i\ {Badalla.) Donchs... costellas ab pé- 

sofs. 
LLUÍS. Costellas ab pèsols. [Escribinl.) Quin menjà 

mès cursí. — ^Per un? 
DIGNIS. Per tres. 
LLUÍS. jEh! 

DIGNIS. La Felissa esmorsarà ab nosaltres. 
LLUÍS. ^Y qui es la Felissa? ^Alguna gosseta? 
DIGNIS. No senyo. Es una nena de dinou anys, or- 

fana de pare y mare, que jo vaig reculli, que 

viu ab ma companyia, y què vindrà tot se- 
guit... 
lluís. iQué esmorsem? (Magre. Això no entraba en 

los meus càlculs.) Deyam donchs, costellas ab 

pèsols per tres. ^Què mès? 
DIGNIS. Menuts. 

lluís. [Arronsant las espatllas.) Menuts... per dos. 
DIGNIS. Per tres. 
lluís. Per tres. ^Què mès? 
DIGNIS. Formatje, pa, vi y bona cara. 
lluís. D' això, no cal que 'n portin que ja 'n tè 

vostè. 



14 

DiONis. Gracias. Dónguim la nota. Joconech 1' amo 
de la fonda y sempre 'm dona tot lo que vull. 
LLUÍS. Però senyoreta, jo no puch consentí... 
DIGNIS. Deixi, deixi. Tot seguit'tórno. 

ESCENA V. 

lluís. 

{Va à la porta, l• obra y llegeix la targeta que 
hi haurà clavada.) «Tanela Mercader. — Mo- 
dista.» Just. Ara llegim de nou. {Treu un dia,- 
ri.) «Los periódicos americanos anuncian la 
muerte del conocido capitalista Don Gayetano 
Mercader. Se asegura que al morir deja un 
efectivo de dos miliones, à mas de sus mag- 
níficas posesiones, à una pobre muchacha de 
la que fué padrino en Cataluna cuando no 
eramasque unpobre alpargalero.» iJa la tinch! 
[Ja es mèval Avuy temo rebentar de un en- 
fit de ventura. jDos milions! jAy Dèu meu! 
feu que no 's transfereixin com aquells dos 
que jo sé. 

escena vi. 
lluís, tana. 

TANA. La coronela m' ha dit lo de sempre. jVuelva 
usted mananal lAy, ay! Un jove aquil ^Qui 
déu ser? |Y es guapo! ^Qué se li ofereix? 

lluís, jRenoy qu' es barba! Me ha enlluernat. Vaja, 
avuy es dia de gangas. 

TANA. Li he preguntat que se li ofereix. 

lluís. Ay, si tenia de dirli tot lo que se m* ofe- 
reix... 

TANA. ^Y bè, qué? 

lluís. iVosté dèu se la senyoreta Felissa? 

TANA. Per servirlo. Es di, per servirlo... 

lluís. l'Ay quina veu mes clolsa! 

TANA. <i,Que no s' ha burlat de ningú? {Pamnt d la 
dreta.) 

lluís. íQuins pehuels mes rebufons! 

TANA. Vagi_, vagi. Vostè se equivoca. [Passa à la es- 
querra.) 

lluís. iQuinas manetas mes pulidas! [Volentlashi 
tocà.) 

TANA. lAy, caram! iQue vol vusté aquí? 



15 

lluís. Escolti, jo li diré; però té de se en secret. 
{Volent parlarli à la aurella.) 

TANA. Lo que à mi 'qi diuhen es en veu mòlt alta 
perquè ho senti tothom. <^A.hont som aquí? 
Vusté se ha errat de camí. Per lo tant, per 
'hont ha vingut, se 'n por entomà. 

lluís. Perdoni. 

TANA. Lo perdonaré en quant hagia passat la porta. 

lluís. Obeheixo. No vull pas que vostè 's figuri 
que no sé tot lo que vostè ^s mereix. Dis- 
pensi. 

TANA. Dispensat. 

lluís. Servidor de vostè. (Anantsen.) 

TANA. (Tanca H cancell.) Mòlt senyora meva. iMireus 
que 's un fastich los jovens que avuy corran! 
Un home que pot ben anà, fi, elegant... 

lluís. Milgracias. (I^k' enlrainmediatament de haber 
sortit.) 

TANA. jCom! I Encara es aquil 

lluís. Vostè m' ha dit. Lo perdonaré quan hàgia 
sortit. Jo he sortit, per lo tant, estich per- 
donat. 

TANA. Mireu qu^ es molta musica. ^Pero qui es vos- 
tè? iQué vol? iQué busca? 

MÚSICA. 

lluís. Jo so un jove mòlt guapo 

que 'm diuhen don Llu is. 

Jo soch com pot ben veure 

un jove mòlt pulit. 

Jo bu?co 4 que tols buscan 

com es lley y rahó 

y vull que vostè 'm vulgui 

com à vostè* vull jó. 
TANA. Jo só una pobre noya. 

com veure pot mòlt bé, 

mès se lo que 'm pertoca 

senyor impertinent. 

No gasti donchs mès broma 

perquè tot es en và 

y veig mès que de sobras 

el punt ahont vostè và. 
lluís. Jo la estimo. 

T*NA. Ay que 'm conta. {Rientsen.) 

lluís. Jo la adoro. [Ab pasió.) 

TANA. jAy que 'm diu! 

lluís, i Jo suspiro! {Exagerat.) 



16 

TANA. i Ara vegi! 

lluís. iJo deliro! 
TANA. Potse sí. 

lluís. Sí, si. St, sí. 

Y 4 cor com la caixa viva 
redobla alegra 
plan plan, ran plau. 
Si un si; si un si 
ell sent d' aquesta boqueta 
tocarà vivo 
pas regular. 
• [Tol lo que diu Lluis, deu acompanarho ab la 
acció.) 
TANA. Per mès, per mès 

que 'm diu aquestas cosetas 
y 4 cor li peti 
fent rataplan. 
Per mi, per mi 
ja pot tocà retirada 
à pas gimnàstich 
y ben aviat. 

DUO. 

Rataplan, rataplan, rataplan. 
TANA. Toqui depressa pas regular. 
lluís. Toco depressa pas regular. 

PARLANT. 

lluís. Ara que ja sab qui só, lo que vull y 'I que 
desitjo, donguim la mà. [Li pren y besa. Ella 
h pega.) 

TANA. [Com se entén! 

lluís. [Arrodillantse.) jMiris corn estichl 

TANA. Bona vista per un cego. 

LLUiS. [Ab dignitat.) Està bè, molt bè. Vostè no 'm 
diu mès que cosas duras perquè me 'n vagi; 
però no me 'n aniré sense que vostè m' escol- 
ti. Jo podria dirli que fà dias que la conech, 
que la miro, que la segueixo, que la estimo, 
etcetra, etcetra; però això fóra una mentida, 
perquè aquesta es la primera vegada que la he 
vista; però 'm sembla, y això si qu' es veri- 
tat, que la conech de tota la vida. 

TANA. y... perdirme això ha pujat fins al quint pis? 

LLUIS. Es veritat. Jo no he pujat per això, però ja que 
la he trobada... 



il 

TANA. Yoslé no m* ha trobat. En tot cas jo só qui ha 
tingut la desgracia de troba à vostè. (Y es 
simpatich.j 

LLUÍS. Sigui... si vostè ho creu aixís; però oblidi mas 
inconveniencias y perdoni mon atreviment. 

ESCENA VII. 

Los MATEIXOS, DIONISSIA. 

DIGNIS. Per aquí, per aquí. 

TANA. iA.y Dèu raèu! la meva amiga y ^què pensarà 
de mi? ^Ho veu com m' ha compromès? 

lluís. Dèu mèu, la dels dos milions! No he fet mala 
paslarada. 

DIGNIS. [Enlra ah un mosso que porta /' esmorsd en 
un cistell. Tres cuheris, ampolla de vi, panets, 
copas, dos plats de menjà, dos plats de postras 
estuhallas y tuballons.) Vesho posant sobre la 
taula y cuidado ab llensà el such, que '1 such 
es lo milió, y '1 que ^s llensa no aprofita. Senyo 
Graciós, cuan sigui del sèu agrado?... 

TANA. íAhl íEs conegut d' ella. Escolta. {Pren un 
plat que frega.) 

DIGNIS. Desseguida. (A Lluís.) 'L mossu li vol di al- 
guna cosa. (À Tana.) ^Què volias tú? [à Lluis.) 
[Ah! m' oblidaba. Li he promès una pesseta 
de propina, que li pot donà vostè. Com que 
això es tant alt. (1 Tana.) Vaja, digas, que 
tenim? 

TANA. ' ^Qui esaquet? 

DIGNIS. lAy, ayl Lo mèu nomo. 

TANA. [Deixa caure H plat que tema à la mà.) jAhl 

DIGNIS. \Y aral 

TANA. M' ha escapat. ^N' estàs segura? 

DIGNIS. Ves que tal que fins nos convida à esmorsa. 

TANA. lY has atmésl 

DIGNIS. Jo atmeto sempre que tinch gana. 

lluís. (Me sembla que faig un papè de estrassa.) 

DIGNIS, [Ay perdoni! Vostè dirà ab rahó que som 
unas cursis... y no cregí que '1 mèu marit era 
persona de molta educació! [Burrango si 'n 
tenia! Cregui que sense desprecià 4 present... 

LLUÍS. Lo sèu senyo 1 Veyam si m' hauré fet un 
bunyol. Senyoreta... 

'Dirigintse à Tana que li gira la espatlla y pas- 
sa al costat de Diomssia.) 

DIGNIS. Vaja qne estàs ben poch amable. 

2 



18 

TANA. En cambi, tú hi estàs massa. 

DiOMis. Però dona, si 'ns convida... 

TANA. iSensa sabé qui es! 

DiONis. No faltaba mès que per esmorsà se hagués de 

fe treure la cèdula. 
TANA. Donchs això no es gens bonich. 
DIGNIS. Menos ho es lo que tú fas. 
TANA. Jo faig lo que dech. 
DiONis. Jo faig lo quepago. 
lluís. i>ïirin que 4 menjà es refreda. 
TANA. Vostè 'm dispensarà. Tinch de tornà una feyna 

en aquel precis instant y... 
lluís. Senyoreta... [Confús y volent detemrla.) 
TANA. Jo li estimo mòlt los seus obsequis... però... 

quan una no te gana... ([Ay! Pensaba que era 

una altra cosa.) Passiho bè. 

ESCENA VIU. 

lluís, DIONISSíA. 

LLUiS. Me sab greu que la Felissela... 

dignis. Y això que hi fà... 

LLUIS. (Me sembla que val mès que tú.) [Pausa.) 

DIGNIS. ^En que pensa? 

lluís. [Surlmtde la distracció, gracias à la inòiiiuatij 
de Dionissia.) En res. En vostè, ^üna costc- 
Uela? [Servintla.) 

DIGNIS. Ab mòlt gust. Ja veurà, pósimen dos, 

lluís. Tè gana. jVa! De aquí que 's mengi dos mi- 
lions de costellas. [Destapa I' ampolla.) Una 
llagrimeta? 

DIGNIS. [Parant lo vas.) Ja pot plorà; ja pot plora. 

lluís. Es Alella. [Mirant ta etiqueta.) 

DIGNIS. lEs Alellal Donchs, plori plori que '1 bon vi 
alegra 'Is cors, com diu aquella canso. 

LLUIS. iQuina? 

DIGNIS. Escolti. 

MUSICA. 

DIGNIS. Es lo pur vi de Alella 

remey per la tristor. 
LLUIS. Sí à fé. 

DIGNIS. Ell fa jove à la vella 

donantli nou calor. 
LLUIS. Trinquem. [Trmcant los casos.) 

DIGNIS. Son gust porta al cor 



19 
lluís. Amor. 

DioNis. Diu son paladar 

lluís. _ Amar. 

DIGNIS. Y es pe 4 mal humor 

remey. 
LOS DOS. Pues nos fa cantà 

y ballà. 
Tralaralarà la la larà 
Tralaralarà larà. 
.{Los dos cantan trincan los vasos y ballan en 
sas cadiras un moviment animadisim.) 
Cantem, anem, trinquem 



SI, SI. 



Que 4 vi al cor dona vida. 
Trinquem, amem, ballem 

sens fi; 
que 'Is cors encén lo vi. 

Viva la broma 

y 4 bon humor, 

viva 1' Alella 

qu' encén los cors. 

DioNis. Del vi la blanca espuma 

los cors ne fa saltar 
LLUÍS. Brindem. 

DIGNIS.. Y à qui la pena abruma 

mitiga lo sèu mal. 
LLUÍS. Bebem. 

DIGNIS. Son gust porta al cor, etc. 

PARLANT. 

LLUÍS. [Mòlt bé, bravo! Que se repita. 

DiONis. Gom que una va tant als bufos. Desprès de 
tot, lo papà 'm donà una educació esmeradis- 
sima. [Menjant y hehent.) 

LLUÍS. |.ía 's coneix! 

DIGNIS. Com que era tant distingit... 

LLüis. (Debia ser soldat.) Me n* alegro; però deu sa- 
bó, senyoreta, que si jo la estimo, es sola- 
ment per vostè. 

DIGNIS. iDe veras! Me vol fe 4 favor de cleixarme 
4s menuts. 

LLUÍS. Ab mòlt gust. iQuin devallant! 

DIGNIS. Ja que la Felissa no esmorsa... 

LLUÍS. iQuina llàstima! 

DIGNIS. jOh! no 'n fassi cas. Aquestas noyas de fora 
menjan com un pardal. 



20 

lluís. íY fa molt que vihuen juntas. 

oiONis. Denssà que vaig eslà malalta. Jo vivia al 
carrer de la Cadena; y ella.ocupaba '1 pis de 
devant. La pobreta eniraba à cada punt à do- 
narme las medicinas y ben segú que si tinch 
vida la dech al seu bon cuidado. 

lluís. í Pobreta! 

DIGNIS. Com que 1' apotecari ja se m' habia menjat 
tins la última camisa, perquè 'm pogués es- 
talvià 4 llogué 'm va oferí un cuarto que li 
sobraba, y jo... la veritat li faig lo favor de 
atmétrerlo. <^Qué volia que fes? 

lluís, (iBledal) {Després de una pausa.) Se ^n recor- 
da del dia que vaig tenir la sort de veurerla? 

DIGNIS. Me sembla que sí. Vostè anaba... 

lluís. Just. Y voslé venia. Donchs desde aquell fe- 
lis moment me tinch jurat que seré duenyo de 
aquesta maneta. [Li pren.) 

DIGNIS. (Donclis això no es pas posible, perquè la 
tinch promesa al Rafel. 

lluís. íQuí es aquet Rafel? 

DIGNIS. \]n sargento d' enTargarona. 

lluís. jUn cipayol Dos milions à un cipayo! iMay, 
mayl No serà. Ho juro per la sort de la Felis- 
seta. 

DioNis. Li vaig donà ma paraula. 

lluís. Tórnili à pendrer. 

DIGNIS. Es tart. 

lluís. iQué ha d' ésser tart! Encara no es la una. 
(Treu lo relolje.) Escolti, Felisseta. 

DiONis. ^Cóm? 

lluís. lAy, térahól Jo no sé lo que *m dich. Mes 
al pensà que aquesta pobre criatura no ha es- 
morsat... 

DIGNIS. Me sembla que '1 preocupa mòlt. 

lluís. Una pobre criatura, bonica com un sol; que 
li ha salvat la vida, que la ha vetllada, que la 
ha cuidada, que es tan digne del mèu amor. 
Jo no sé '1 que m' embolico. lAhont dèu ser 
ara! Ahont dèu ser. 

DIGNIS. ^Y ahont vol que sigui? Abais ab la portera. 

LLUÍS. Corro à buscaria. 

DIGNIS. Si això es: vagi à compromélrerla. Per això 
\al més pue hi vagi jo. 

LLUÍS. ;0h! sí, vagi, corri, voli. {DonantU empenlas .) 

DIGNIS, i \ixó ray! Donguim alas. 

Uuis. .la sé yo lo que H daria {indicant una puntada 
de peu.) sinó fossin los dos miljons. 



21 

escena ix. 
lluís. 

Cavilem. Meditem. Fem balans que la caixa 
està én perill. A la dreta un sargento d' en 
Targarona. A la esquerra... A la dreta dos 
milions; à la esquerra... A la dreta... ssss...!! 
[Contant.) A la esquerra... [Queda fent sig- 
nos.) Vaja, això es mès enredat que el minis- 
teri de Hicenda. 

ESCENA X. 

lluís, tana, dionissía. 

DiONÍs. Entra, ximple; H dich qu' es una persona 
mòlt com cal. 

lluís. Ay, Felisseta, dispensim. ^No es cert que vostè 
'm perdonarà? Vostè tant bona... Tant bo- 
nica... 

DIGNIS. Vaja, vaja, seu y menjat las tèvas costellas. 

lluís. ^Y ahont son? 

DiONis. , Calla! Vostè se las hi deu habè menjadas. 

lluís. iJo! [Dionissia s^ assenta à taula y s' ho acaba 
tot.) 

TANA. No hi fa res. No tinch gana. ^Saps qui ha 
vingut? 

DiONiS. ^Qui? (i/ew/aw.) 

TANA. ' 'L carlè. 

DIGNIS. ^Què volia? 

TANA. Duya una carta d' Amèrica, 

lluís. iCarta d' Amèrica? ^Y ahont cs?^Vostè la té? 

TANA. No senyo. Coslaba nou rals y la portera no la 
ha volguda admètrer. 

DIGNIS. Y ben fet que ha fet. j Ahont som aquí? Vaya 
una poca vergonya! Ahont se 's vist envià 
cartas de nou rals? 

TANA. Donchs jo li he dit que si torna que la pren- 
gui. Potsè que 'ns porti una fortuna. 

DioNis, Sí, la fortuna del oncle Mercader. May di- 
rian què faria si may per may sigues rica com 
la Samà? 

lluís. Una casa al Ensanche. 

DIGNIS. Bè, això per supuesto. Desprès tindria una 
taula com ningú. Sempre aniria en cotxe y no 
beuria mès vi que de Champagne. 



22 

TANA. Donchs si jo may fos rica, lo primé que pro- 
curaria que al mèu costat, tothom estès con- 
tent. 

oiONis. Los podrias comprà unas caslanyolas. 

TANA. He sigut tant desgraciada, que à prop mèu 
los voldria à tots ditxosos. 

lluís, iüonchs ha patit mòlt? 

TANA. No ho vulgui sabél {Ab amargura.) 

LLUÍS. I Pobre ta I {Planyent la.) [Diomsia li venia un 
fesich al veurer son interès, qual joch repe- 
teix variasvegadas.J iXyl 

TANA. iQué tè? 

LLUis. Res. Suspiraba. 

TANA. No 'm planyi per això. /,Qué voleu dir las 11a- 
grimas si van barrejadas ab alegrías? ^Qué 
se li endona al mon de las penas de una po- 
bre modista? 

DIGNIS. Feume 4 favor de no parlar de aquestas cosas. 
Vaya una conversa apetitosa per després de 
haber dinat. 

LLUÍS. Calli, dona, calli. ^Y no ha estimat may? 

TANA. lOhl si, senyo. 

lluís. iSi! ^A. qui? 

TANA. A un jovenet que vivia al costat de casa y 
que mès de cuatre cops me habia estalviat las 
pallisas de la madrastra. 

lluís. ^Yl' estima mòlt? 

TANA. Fins al cel. 

DlONis. Just; y à la bossa no hi toquem. 

TANA. Tant, que li vas jura que no 'm casaria men- 
Ires ell visqués. 

lluís. ^Y li guarda M jurament? 

TANA. Li he guardat mentres visqué. 

lluís. <í,Ha mort? 

TANA. En la batalla de Alcolea. (Patísa. Tana plora.) 

DiONis. Dèul' hagi perdonat. {Pausa.) Vaja, no ni ha 
per tant. Si à mi en Nasratat me mataba 4 meu 
Rafel... 

lluís. Vagi vagi, vusté, mengi mengi, ^Y després, 
no ha estimat mès? 

TANA. Jo ja no tinch que pensà en estimar. Só po- 
bre. 

lluís. f,Y per qué no? Yo li asseguro que encara hi 
ha cors dignes, que saben apreciar lo que 
voslé val. 

DIGNIS. (Prou. Calli, fals. Això si que està bonich!) 

lluís. Deixim que li espressi tot mon afecte ygra- 
(itut... per haberla salvada. Deixim que li di- 



23 
gui que '1 mèu pensament serà sempre d' 
eïh. {Dionisia U punxa.) [Ah! y de vostè... 
Que jo desitjaria veurerla ditxosa... mès dit- 
xdsa... que voslé. {Igual jocli.) lAy, ay, ay! 
[Fent una ganyota.) 

TANA. iQué té? iJa, ja, ja! Vaya una cara. M' ha fèt 
riurer sensa ganas. 

DioNis [Oh! Veig qu' es graciós de nomsy de fets. 

lluís. ^Sí? Si no fossin los dos milions. — [Oh! ri- 
gui, rigui. Sa rialleta deixa véurer per entre 
mitj de aquestos llavis bermells com una ci- 
rereta, unas dents blancas, mès blancas que. . . 
[Buscant comparació.) que las de vostè. Sa veu 
es mès dolsa que la de vostè. Vaja; prou. 
[Pren una resolució.) Seuyoreta; jo... 

PORTER. Aqui tenen la carta. 

TANA. La carta d' Amèrica, vinga. 

[Tana desprès de mira H sobre comensa d Ileqi. 
Dionissia agafa d Lluis y h diu ah energia.) 

DiONis. Que li anaba à di. {Lluis fa ademan de voler 
dir mòlt.) 

LLUIS. Res. {Li gira la esquena.) Decididament me 
declaro à la Felissa. [Va àferho.) Senyoreta... 

TANA. {Llegint.) You. Y... o... u... you... you... 

DIGNIS. Si gallina. 

TANA. iQué? 

DIGNIS. Veyas que dius ara. 

TANA. Aqui ho diu. You. 

DIGNIS. jAh! Déu esse Inglés. — Yous vol dir amor. 
Yo vaig teni un conegut que sempre 'm deya: 
Y4ove you. — Que vol üí. Yo la estimo. 

TANA. ^Vostè sab 1' inglés? 

LLUIS. Fa vint dias que 1' aprench. Comenso a llegir- 
lo. {Pren la carta.) Això diu ben clar. Senyora 
donya Tanela Mercader. {Obra 'I dins.) [Oh! 
I veig la xifra! [Ay! m' he enlluernat. 

LAS DOS. <í,Y bè; que diu? 

LLUIS Eslich buscant la traducció. — iQue faig! ique 
faig! [3hra d Dionisia.) Dos milions son tenta- 
dois. {Mira d Tana.) i Però si es tant maca! 
Y te tant bon cor... lY no té cipayo! Nada, 
. nada: la mar. Senyoreta; escollim. Tinch vint 
y cualre anys: sò sol y puch disposà de alguns 
mils rals. 

DIGNIS. Bè; ^aixó diu la carta? 

TANA. Dona, semblasun estripa cuentos, déixal parlà. 

DIGNIS. Jocrech qu' enrahona massa. 

TANA. Tant y tant es cremadó. 



24 . 

DioNis. Mès cremadó es no sabé 4 que diu la carta. 

TA NA. Y que 'n tens de fé del que me escriuhen à 
mi. Això si qu' es bonich. 

lluís. íQue diu! ^Aquesta carta es per vostè? 

TANA. Si senyo. Però vostè deya... 

lluís. Lo sèu nom, senyoreta; li demano, li suplico. 

TANA. Gaetana Mercader. 

lluís. jMercader! jEstich perdut! ;Perdut com Rosasl 

TANA. iPero que tè'? Parli. 

DIGNIS. Si es boig. 

lluís. iMay! iMay! iMayÜ jQue deya en Prim! {Cau 
à una cadira.) 

TANA. ^Pero que té? Per ventura aquesta carta anun- 
cia una desgracia? 

lluís. iUna desgracia? Dos, tres, deu, quince, mil, 
dos milions de desgracias. 

TANA. iQue 'm diu! 

lluís. Sosseguis, Tanela, las desgracias no son per 
vostè. 

TANA. ^,üonchs per qui?Espliquis. 

lluís. lOh! no. Vostè no 'm creuria y 4 dupte que 
se allotjaria en son cor podria envenenar tota 
sa vida. Jo espero, Taneta, que vostè conser- 
varà un recort de mi; però li demano que 
aquet recort sigui pur com la mirada dels seus 
ulls, pur com lo fons del meu cor. 

TANA. Si vostè no se esplica mès clar. Jo conech qus 
vostè sufreix, però no puch endevina la causa 
del sèu mal. Diguimela, y si puch remediarla, 
cregui m que ho faré mòlt gustosa. 

lluís. íDòu mèu! jDiu que ho faria gustosa! Però no; 
no pot sé. iMay, may! 

DioNis. ^Què 1' entents? 

TANA. Potsè si. Corro à veurer si 4 mestre de idiomas 
que viu al segon pis, me sab llegí la carta y 
luego torno. 

{Se 'n va cap al foro y topa ah Lluis gu' ah lo 
■somhrero d la ma baixa d despedirse.) 

lluís. Passihobè, senyoreta. {Danlli la ma ah emoció 
verdadera.) Passihobè. 

TANA. lOh! jno! Vostè no se 'n anirà d' aquesta ma- 
nera. Esperim un moment; deu minuts no mès. 

lluís. Taneta... Jo no só... 

TANA. {Ràpidament.) Ho vull. Ha»ta luego. 



25 
ESCENA XL 



DIONISiA, lluís. 



DiONis. [L' agafa del bras obligantlo à baixar fins al 
apuntador. En sent alli li diu resolta.) Farà 4 
favor de dirme lot això que significa? 

lluís. Vagisseii al diable. Vostè en tè la culpa de tol 
lo que 'm passa 1 

DIGNIS. iJoI ^De que tinch la culpa? 

lluís. ^Perquè no 'm deya 'I sèu nom? 

DIGNIS. Perquè no me '1 preguntaba. 

lluís. Això no 's tè de pregunta. 

DIGNIS. lEs clarl 

lluís. Es espès. Lo qu' es clar que m* La fet fé un 
bunyol que may mès me 4 veuré pahil. 

DIGNIS. Prengui carbònicas. 

lluís. iCom se diu? 

DIGNIS. Miranius. Busquiu. 

lluís. ^Busquiu es diu? 

DIGNIS. No senyo, 'm dich Dionissia. 

LLUÍS. iMal aguanyatnom per vostél 

DIGNIS. lAy carat! jAixó si qu' està bonichl ^Que 
pot sé li he anat à buscà? Vostè ha vingut 
aquet demalí... 

LLUÍS. Perquè aquet demalí he sigut un animal. 

DIGNIS. Tè rahò. 

LLUÍS. Gracias. 

DIGNIS. Per servirlo. 

LLUÍS. Una dona qu' es menja tres costellas ab pèsols, 
que 4 fondista li <lona lo que vol... Vaja, con- 
fessem que he sigut mòlt animal, però mòlt 
animal! 

DIGNIS. Si senyo, si; però sàpiga que si à vostè no li 
agrado no falta qui 'm solicita y qu' es perso- 
na que val tant com vostè.' lAhont va això! 
Velaquí 4 que tè escoltaries quan nos dihuei) 
que 'ns estiman. 

lluís. |Jo estimaria! No senyora, no. 

DIGNIS. Ni may. [Entra Tana.) 

lluis. Jo ja no estimo ni estimaré mès que à una 
dona en lo mon, però es una dona que reu- 
neix totas las gracias y totas las virtuts. Que 
tè una cara com un sol, un ulls com dos es- 
tels, una boqueta com un niu de petons. Una 
dona... 

DIGNIS. Miri, à mi no m' agr»da que 'm parlin aixis 



encara que sigui de las mevas amigas. ^Enlen? 

Y com que jo no só rellolje de repetició, si vol 

que ella ho sàpiga díguili voslé mateix... y a 

vivir. 
lluís. jOh! isi jo podia dirlil Però no: no puch. 

Pensaria que 'm feya parlà l' interès. 
DiONis. \L' interès! iSi es mès pobra que una ratal 
lluís. iCalli, ximple, calli! jNo coneix que tè dos 

milions! 
DioNisiA. i,Dos milions la Taneta? Ara si que veig ben 

clar que aquest home no hi es tol. 

ESCENA XII. 
Los MATEIXOS, TANA. 

DIGNIS. Tu, escolta. iJRs cert que 'ts milionària? |Ja 

ja ayl 
lluís. Permelim que la feliciti. 
TANA. No 'm feliciti: es coneix que vostè no sab V 

inglès. 
DiONis. jYque lè de sabé! 
TANA. En efecte, se tracta de dos milions; però no 

son per mi. 
lluís. iGracias, Deu mèu! Gracias. Quina ditxa mès 

inmensa. 
DIGNIS. Vaja; ja ho he dit: es boig. 
TANA. L' oncle era un comerciant y lo q\\e 'm deixa 

son dos milions... de deutes. 
lluís. jBenehit siga 1' oncle! lOh, oncle, el mès bó 

de lots los oncles! Jo 't venero, jo t' admiro, 

jo t' adoro. [Ahrassant à Dionissia.) Taneta ha 

arribat 1' hora de parlar clar. 
TANA, Gracias à Dèu. 

lluís. Jo he vingut avuy à aquesta casa ab una in- 
tenció dolenta. 
TANA. Donchs no la vull sabé. 
DIGNIS. Bè prou que la sè jo. 
lluís. Cè, vostè calli. — Taneta... jo la estimo... com 

un boig. 
DIGNIS. Com que ho es. 
lluís. Li he dit que calli. Vol casarse ab mi, civil y 

religiosament? 
TANA. Don Lluis... això... 
lluís iVol que li demani.de genoUons? 
TANA. ^Y estaria content si li deya que si? 
lluís. Me moriria de alegria. 
TANA. Aixís li diré que no, perquè jo vull que vis- 



lluís. 


DIONIS. 


TANA. 


DIONIS. 


TANA. 



n 

qui mòlt... mòlt... però pera mi solela. (Ah 

moreria y donantli la ma.) 

|OhI Dèu mèu, que só ditxos! 

Velaqui 4 que son los homes... y las donas. 

{Vehent que ^s miman.) 

Dionissia. 

iQué? 

[Mal humorada.) ^Qué 't falta per casarle ob 

en Rafel? 
DIGNIS. Ves que 'm falla... 
TANA. Digas. /,No n' tindries prou ab dos mil duros? 

[Sorpresa general.) ^Yab cuatre? ^y ab sis?/,y 

ab deu? 
DIONIS. [Sorlint de si.) ^Donchs qu' es cert que 'ts 

rica? 
TANA. Sí, sí, Dionissia. Sí, sí, Lluismèu. Jo so rica. 

Tu ets rich, ella es rica, tols som richs. 
DIGNIS. ;Que 'm diusl Rich, rich, si qu' es rich. Es 

cuestió de anarhi tots plegats. 
lluís. [Fora de si.) No m' alegra. 
TANA. Tonto, richs y ditxosos... ves que 'ns falla en 

aquet mon. 
DIGNIS. /,Qué 'ns falta! Una cosa que vosaltres no 

penseu. * 

TANA Y lluís. iQué? 

LOS DOS. [Dionissia senyala al públich.) Tens rahó. Dí- 

gaslhi. 
DIGNIS. jYol no. De cap modu. 
lluís, perquè? Yaja, dona. 
DIONIS. De cap modo. No m' embolico. 
TANA. /.Ni cantant? T' ajudarem. 
DIGNIS. Sent aixis m' hi confronto. 

CANT. 

TOTS'. Tant sols avuy me falta 

per sé felis'del tot 
que '1 públich nos envie 
un aplauso... ó be dos. 

Que los aplausos 

y es de debò 

avuy no 'Is dono 

per dos milions. 



FI. 



OBHAS ÜRAMATICAS 

ORIGINALS Y DE PROPIETAT DEL AUTOR. 



Tal faràs tal trobaràs Drama 3 actes 8 rs 

La VIRTUD Y LA CONCIENCIA )) 4 » 8 )) 

Paraula es paraula » 3 » 8 » 

L' art de la bruxeria(I). .Comèdia de màgica 3 » » 

Tants caps tans barrets Comèdia 2 » 6 » 

Cada hu per hont la enfila » 2 » 6 » 

La pau de casa » 2 « » 

La masovera (2). . . . . . . . Zarzuela 2 » » 

La gran sastresa de Midalvent (3).. . Parodia 2 » 2 » 

A BOCA tancada Joguina 1 » 4 » 

Tal hi va que no s' ho creu.. . . . Comèdia 1 » 4 » 

Qui juga no dorm « 1 » 4 » 

L' ASE de 'n Mora » 1 » 4 » 

Lo VIROLET DE S. GuiM )) 1 w 4 » 

Pot MES QUI piula (4) « 1 » » 

Ben VINGUT sia Aproposit I » 4 « 

María{5) Cuadro lírich 1 » 4 » 

Qui tot ho vol tot ho pert (6). . . . Zarzuela 1 » 4 » 

Un BENEIT DE Jesucrist (7) MoTiolechl » 1 )) 

A sort Y ventura (5) Zarzuela 1 » 2 « 

La castanyada Comèdia 1 « 4 ^) 

Lo somni daurat Zarzuela 2 » 4 « 

De Barcelona al Parnàs (9) . . . . » "2 » 2 » 

Dos milions (10) « 1 » 2 » 



(1) Ell coloboració ab D. Pau Bunyegas. 

(2) Música de D. Federich Serra. 

(3) Música de Offembak. 

(4) En coloboració ab D. Bartomeu Carcassona. 
(3) Música de 1). Nicolau Manent. 

(6 Música de D. Antoni Lamarca. 

J) Música de D. Francisco Altimira. 

(8) En coloboració ab D. Joaquin A.rimon. — Música de ü. Nicolau Ma- 

nent. 

(9) Música de D. Joseph Ribera. 
'10) Id. de id. 



« i ■ 



Mhi 



PRODÜCCÍONES CATALANAS 



EN UN ACTE. 



2 
1 
2 
1 

'2 
1 
1 

2 

:{ 



Agencia de matrimonis. 

Ahí y avuy. 

A la "cuarta pregunta. 

Amor, partit y pesetas. 

Anar de conquista. 

Antes y are, 

A pel y à rapel. 

A so de labals. 

Campiquipugui. 

Cap jeperut se veu lo jep. 

Cassà 4 vol. 

Catalans, fora quintas. 

Cristeta la estanquera. 

Divendres. 

Dos galls en un galliné. 

Dos milions. 

En Joan doneta. 

Embolica que fa fort. 

Fotografías. 

Gal y gos. 

Joves y vells. 

La canso d'en turururut. 

La capital del Imperi. 

La Castanyada. 

La comèdia de Falset. 

La cuestió son cuartos. 

La filla d' un manobra. 

La glòria. 

La granDuquesa. 

La guerra civil. 

La noya. 

La pendent de un abisme. 

La perla de Monsenj. 

La perla de ïarradell. 

La policia secreta. 

La pubilla de Riudoms. 

La reixa de llibertad. 

La sombra de D. Pascual. 

La vida al Encant. 

La triunfant Resurrecció. 

Las admetllas d' Arenys. 

Las llàgrimas de Polònia. 

Las llangonisas de'Yicb. 

Las pildoras d' HoUoway. 

Las tres alegrías. 

Las tres rosas. 

Las tres teclas. 

Las vehinas. 

L' alcalde del barri nou. 

L' cambi d' estat. 

V he perdut iay! I' he perdut! 

L* curandero de Sans. 

L's goigs de san prim. 



H6 

5 
3 

4 

4 
3 
4 
1 
5 
5 
4 
3 
4 
5 
5 
6 

4 

1 
2 

9 
6 
1 
4 
3 
4 
6 
1 
3 
4 



L' noy de las camas tortas. 

Lo diari ho porta. 

Lo hereu del apotecari. 

Lo matrimoni civil. 

Lo Pronunciament. 

V ocasió fa '1 lladre. 

L' orga de rahons. 

Lo san Sans. 

Los partits de la patrona. 

Los tres toms. 

May es tart cuan si es à temps. 

M' acaigut la loteria. 

Mistus. 

Mossèn Cuslella. 

NO es on tot lo que llú. 

No s' pod dir blat. 

Otra torre de Babel. 

Pescà à I' encesa. 

Qui al cel escup. 

Qui de casa no 's cuida. 

Qui trenca paga. 

Set morts y cap enterro. 

si m' embrutas t' enmascaro. 

Si que l'habem feta bona. 

Sistema Raspall. 

Tresblanchs y un negre. 

Tres y la Marí:i sola. 

Tretse son tretse. 

ün barret de riallas. 

Un bon ministre de Déu. 

Un casament dit y fet. 

Ün cop de cap. 

ün embustero de marca. 

ün dia de mala lluna. 

ün grapat de circunstancias. 

ün inglés en Mataró. 

ün joch de cartas. 

ün llaminé dins d-' un sach. 

ün mal tanto. 

Un mosquit d' arbre. 

ün pa com unas ostias. 

ün parell de mongins roigs. 

Un poll resusitad. 

Un pollastre aixelat. 

Una ilusió perduda. 

Una juguesca. 

Una nit de carnaval. 

Una noya es per un rey. 

Una rata per dos gats. 

Va caure. 

Vostès diran. 

Vuits y nous y cartas que no lligan. 



EN DOS ACTES. 



A la lluna de valencià. 

Al altre mon. 

Anar per llana y sortir esquilat. 

Cada ovella ab sa parella. 

Con tre enveija. 

Gat escarmentat. 

D. Perlimplim, 



8 


2 


1 


1 


5 


2 


5 


2 


4 


1 


9 


2 



'L cantadó. 

La muUc quo fa per casa. 
La noya del entresuelo. 
La pubilla del Vallés. 
La sabateta al balcó. 
LaTuyetas de Mallol. 
Liceistas y Cruzados. 



"i 


2 


9 


2 


8 


2 


5 


2 


6 


2 



LO seny:!' ]mn\•. 'i amor y pppeta« 
Los héroes y las gràndesàs. 
Ous del dia. 

Per fondo que 's fasi '1 foch. 
Reus, Paris y Londres 



Si m* embrutas t' eninascaro. 
Un embolich decordas. 
Un mercat de Calaf. 
Viva la llibertat. 



tN TftESO MES ACTES. 



5 


2 


6 


1 


T 


2 


6 


1 


9 


2 


S 


2 


3 


2 


7 


2 


5 


1 


4 


2 


4 


2 


S 


2 


S 


2 


n 


2 


8 


2 


T 


3 


8 


2 


6 


2 


14 


1 


T 


2 


5 


2 


T 


3 


12 


3 


fí 


2 



A bordo y enterra. 

Amor de pare. 

Bach de Roda. 

Carlos de Espana ó la inquisicion 

militar. 
Cór de roure. 
Cosas del dia. 
Fray Patricio. 
Honra, pàtria y amor. 
incendi de Hostalrich. 
L* anlicuari. 
La bala de vidre. 
La campana de la Unió. 
La carabela santa Maria. 
La casa sens gobern. 
La copafdel dolor. 
La creu de plata. 
La festa del Santuari, 
La mitja taronja. 
La muíler que fa per casa. 
La pietat del cel. 
La Romeria de Recasens. 
La ronda de 'n Terres. (1.* y 2.^ 

parte. 
La urbanitat. 
La violeta d' or. 
La Verge de las Mercès. 
Las dos mangalas. 



I 



1 


1 


6 


2 


S 


3 


12 


1 


1 


2 


1 


2 


6 


2 


8 


1 


1 


1 


9 


2 


4 


1 


6 


1 


4 


2 


4 


2 


6 


2 


3 


2 


5 


3 


1 


2 


1 


1 


9 


3 


5 


1 



Las duas noblesas. 

La infància de Jesucrisl ó 'Lspasto- 
rets en Betlem. 

Las joyas de la Roser. 

Las malas llenguas. 

Las modas. 

Las papallonas. 

Las pubillas y hereus. 

Las reliquias d' una mare. 

LO camp y la ciutat. 

Lo gat de mar. 

Lo port de salvació. 

Lo 29 de Setembre. 

Los egoistas. 

Los envejosos ó lo rector de Vallfo- 
gona. 

Los hereus. 

Lo pom de violas. 

Margarida de Prades. 

Marta. 

Quintas y caixas. 

Qui s' espera 's desespera. 

Romansos 

San Magí de Brufaganya. 

Un agregat de boigs. 

Un cap de casa. 

Un gefe de la coronela. 



I 



•s^^c^^ 



ZARZÜELAS CATAIANAS 

EN UN ACTE. 



A sort y ventura. (Verso y música.) 
Cinch minuts fora del mont. (Id. id.) 
De dotsctT una. 
La lluna ab un cjve. (Id. id.) 
La rambla de las flors. (Id. id.) 
L' esca del pecat. (Id. id.) 



Lo pot de la confitura. (Id. id.) 
Pardalets al cap. (Verso y música. ),| 
Pot mes qui piula . (Id . id .) 
Setsejutjes. (Id. id.) 
Un promès con mols ne hià.(Id.'id.);| 
Una (yrometensa. (Id. id.) 



EN DOS ACTES. 



Carlos setè. (Verso y tnúsica.) 
Donya Guadalupe. (2.^ part de Los 

pescadors. (Verso y música.) 
La festa del Barry. (ftiusica.) 
La gran sastresà. (Verso y música.) 
La torre dels amors. (Id. id.) 
L' aplech del Remey. (Id. id.) 
L' esquella de la torra tja. (Id, id.) 
L* hostal deia Peyra. (Id. id.) 

V punt de las donas. (Música.) 
Lo rovell del ou. (Verso y música.) 

EN TRES ACTES. 

V duch de Magnòlia. (Verso y música.) 



Los estudians de Cervera. (Música.) 
Los paquetaires. (Id. id.) 
Los pescadors do S. Pol. (Música.) 
Papa dinero. (Verso y música.) 
Pensa mal y no erraràs. (Verso 

música.) 
si us plau per forsa. (Música.) 
Robinson petit. (Verso y música.) ' 
Un somni daurat. (Id. id.) 
Una senyora particular. (Id. id.) 



Nota.— La música de todas las zarzuelas de este catalogo se ballarà en casa de d^ 
Rafael Ribas, Union, 5,— 3.-